Aprendre de lletra

Els catalans tenim procedències culturals i geogràfiques ben diverses, cosa que es fa palès en molts dels nostres cognoms. Entre la població catalana actual trobem cognoms com, per exemple, O’Callaghan, Ramírez, Ndongo, Lorenzo, Lucchetti, Duodu, Nasraoui, Ochiai…, que clarament tenen un origen en terres no catalanes. És la realitat d’un món global que, especialment a l’inici de l’actual segle, ha desplaçat moltes persones fora del seu lloc de naixement i els ha fet arrelar en un nou territori. L’anomenat primer món i, concretament, Europa, que és casa nostra, ha estat i és receptora de molta població provinent d’altres continents. La catalanitat d’una persona, doncs, no la fixa el seu cognom ni l’origen dels seus avantpassats.

Aquests dies no parem de sentir per la ràdio un anunci de la dita “loteria nacional” espanyola sobre el sorteig extraordinari del 12 d’octubre. L’esmentada publicitat va dedicada als Fernández, Pérez, García, Torres… També als Rodríguez, López, Martínez, Moreno… Ah, i que no m’oblidi dels Díaz, Flores, Ortiz, Suárez, Arias… Home…, perquè som una de les famílies més grans del món, diuen. I l’anunci continua fent referència a altres cognoms, com Campos, Jiménez, Navarro, Ibáñez, Castilla… És el sorteig del Día de la Hispanidad. Són tots cognoms d’origen castellà. Segur que hi ha catalans amb aquests cognoms publicitaris de la festa de la hispanitat, perquè és una evidència que molts catalans provenen de famílies castellanes, andaluses, extremenyes, etc. L’anunci de la loteria per al proper dia 12 constata que aquesta família reivindicada com una de les més grans del món, la família de la hispanitat, no inclou membres amb un origen familiar no castellà. Els catalans amb cognoms que no corresponguin a l’origen referenciat no formem part d’aquesta gran família. Som espanyols de segona, administrativament. Si us plau per força. Queda clar. Clar i català, paradoxalment.

Sense entrar en més detalls sobre la data que celebra la invasió i conquesta sagnants de les terres d’Amèrica, del genocidi ètnic i cultural que hi van practicar els espanyols, sembla obvi que els exclosos de la festa i de la gran família hispana per raons de procedència només podem dir “res a celebrar”. Bé, gairebé res, en el meu cas; celebrarem com cada any el sant de la meva tieta Pilar, que aquesta sí que és una festa que s’ho val.