DIR-HI LA MEVA
Aquest racó recull el meu parer sobre qüestions generalment d’actualitat. No descarto, però, la possibilitat de parlar de qualsevol pensament que em volti pel cap en un moment determinat, tingui a veure o no amb un fet actual.
Tinc la convicció que escriure és pensar. Escriure t’obliga a ordenar les idees per poder exposar-les de la manera més comunicativa possible. Aquesta és la gràcia del blog com a instrument de comunicació que et permet llançar l’ham de l’escriptura a l’espai infinit del cosmos virtual per veure si algun lector s’hi enganxa. No sé qui hi ha a l’altra punta del fil, ni tan sols sé si hi ha algú, d’antuvi. Però escric -escrivim- igualment com si el missatge anés a parar amb certesa a la pantalla d’un receptor. Escric com si m’escoltessin, encara que no m’escolti ningú.
Jo sí que escolto amb interès a diari els que debaten a la ràdio i a la televisió. M’agrada sentir-los confrontar opinions, fer l’esforç d’explicar-se i mirar de ser convincents. I després participo en aquest debat silenciós, anònim, entre els que fem diàriament d’audiència dels grans mitjans de comunicació. Faig un cop d’ull, a voltes, per les xarxes socials i confirmo sovint que em desagrada el to que s’hi empra, la manca de respecte, l’insult com a únic argument.
I ara em proposo aprofitar aquest blog per trencar el silenci de l’oient i dir-hi la meva. El meu ham es capbussarà al costat d’altres milers de milers de veus. Per això són els blogs, oi? Perquè cadascú hi digui la seva.
Som-hi, doncs!
Segueix el meu blog
Recibe nuevo contenido directamente en tu bandeja de entrada.
Aprendre de lletra 