Aprendre de lletra

Si no pots vèncer el teu enemic, uneix-t’hi. Aquesta vella dita d’origen incert és el que ha determinat, potser mig inconscientment, que els darrers anys s’hagi posat en circulació el terme Castaween per referir-se a les celebracions al voltant de la festa de Tots Sants.

La importació i implementació reeixida dels elements propis del Halloween s’ha considerat pels sectors més crítics de casa nostra com una assimilació consumista de patrons de conducta vinguts del país que lidera l’òrbita cultural occidental. Si no es pot evitar que el Halloween arrasi socialment, almenys salvem els mobles de la Castanyada i inventem-nos un max-mix que asseguri la pervivència de castanyes torrades, moniatos i panellets. I d’aquí el terme Castaween.  Aquesta sembla que ha estat l’estratègia feta de bona fe, sobretot a escoles, instituts i entitats cíviques diverses. Perquè ja se sap que els Estats Units d’Amèrica marquen tendència arreu d’occident i part de l’estranger, i avui dia especialment amb l’oncle Trump fent de xèrif planetari. Tant hi fa que allò que importem no s’ho valgui; el que compta és que és el gust dels rics que ens enlluernen amb la seva riquesa i tradicions. La bandera nord-americana —les populars barres i estrelles—, posem per cas, és d’una estètica ben dubtosa, però això no ha impedit que a Europa sigui una icona que veiem sovint reproduïda en peces de roba, objectes de decoració, adhesius, cascos de motocicleta, etc. I sí, el Halloween és molt més divertit que la pobra castanyera, on vas a parar! Aquest és l’argument dels que admeten sense reserves les carbasses decoratives, les teranyines, les disfresses de por i tot l’arsenal de la festa del trick or treat infantil. No, no m’ho empasso, jo, digueu-me boomer o provincià. Tant me fa! Quan aquí no existia el Halloween no érem més desgraciats, més tristos, menys creatius. Feu una ullada al costumari de Joan Amades i potser quedareu parats de les múltiples manifestacions folklòriques arreu del nostre territori per la diada de Tots Sants, que han estat pòsit de la nostra cultura. Amb vincles també, és clar, amb les civilitzacions celtes.

Però, ca!, que la canalla es disfressi i passi por de broma, que mola més! Visca el Halloween. O almenys el Castaween, si pot ser. Com si no hi haguessin festes  i motius de celebració autòctons al llarg del nostre calendari. Es veu que no fer nostre el Halloween era condemnar les criatures a l’avorriment i la depressió. Quina pena, oi?

I així ha arribat el Halloween, el Black Friday i el Cibermonday, i el pare Noel… M’encurioseix pensar quant trigarem a celebrar el Thanks Giving Day —Dia d’Acció de Gràcies— el darrer dijous del mes de novembre, amb un gall dindi farcit presidint la taula del menjador de casa. S’accepten apostes!

Em pregunto, però, que coi fan els nord-americans per Sant Joan. No s’avorreixen molt sense petards, ni fogueres, ni coca, ni xampany, ni revetlla? Pobra canalla ianqui! Potser els podríem oferir un trick or treat intercontinental i introduir a casa seva el nostre Sant Joan. Ells es podrien disfressar de bruixes i bruixots, si els ve de gust. I potser així podríem augmentar les vendes de cava català allà. Pagant els aranzels que toqui, per descomptat.