Educació i literatura, dos àmbits del coneixement amb un espai ampli de confluència.
Blog
DIR-HI LA MEVA
Aquest racó recull el meu parer sobre qüestions generalment d’actualitat. No descarto, però, la possibilitat de parlar de qualsevol pensament que em volti pel cap en un moment determinat, tingui a veure o no amb un fet actual.
Tinc la convicció que escriure és pensar. Escriure t’obliga a ordenar les idees per poder exposar-les de la manera més comunicativa possible. Aquesta és la gràcia del blog com a instrument de comunicació que et permet llançar l’ham de l’escriptura a l’espai infinit del cosmos virtual per veure si algun lector s’hi enganxa. No sé qui hi ha a l’altra punta del fil, ni tan sols sé si hi ha algú, d’antuvi. Però escric -escrivim- igualment com si el missatge anés a parar amb certesa a la pantalla d’un receptor. Escric com si m’escoltessin, encara que no m’escolti ningú.
Jo sí que escolto amb interès a diari els que debaten a la ràdio i a la televisió. M’agrada sentir-los confrontar opinions, fer l’esforç d’explicar-se i mirar de ser convincents. I després participo en aquest debat silenciós, anònim, entre els que fem diàriament d’audiència dels grans mitjans de comunicació. Faig un cop d’ull, a voltes, per les xarxes socials i confirmo sovint que em desagrada el to que s’hi empra, la manca de respecte, l’insult com a únic argument.
I ara em proposo aprofitar aquest blog per trencar el silenci de l’oient i dir-hi la meva. El meu ham es capbussarà al costat d’altres milers de milers de veus. Per això són els blogs, oi? Perquè cadascú hi digui la seva.
El proper dia 19 de febrer s’inicia la recollida d’escombraries porta a porta a La Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Talarn i El Pont de Claverol. La implantació d’aquest sistema normalment provoca rebombori entre el veïnat i no hi falten les queixes, les resistències i l’argumentació en contra. I La Pobla, pel que hem…
“Can pixa i rellisca” és, probablement, l’expressió popular que sintetitza millor l’opinió dels usuaris de la xarxa de Rodalies sobre el transport amb tren, arran de la crisi ferroviària dels darrers dies. L’expressió s’ha escampat als quatre vents mediàtics des de la boca d’Oriol Porxas, un jove entrevistat a peu d’andana per TV3. No sé…
L’Anna Fité ens ha deixat, sobtadament, molt prematurament. Injustament, diria. Rebre un correu que et comunica inesperadament que una persona estimada ha traspassat és una maçada al cap i al cor que et deixa ben estabornit, sense reflexos, amb cara i posat d’idiota. Més encara si resulta que, per edat, la persona finada era lluny…
Tinc amics que em feliciten el Nadal i en tinc també que em feliciten el solstici d’hivern o les festes d’hivern. Grosso modo, aquestes dues menes de felicitacions en unes mateixes dates estableixen dues categories de creences. Jo soc dels que desitgen un bon Nadal. Els que feliciten pel solstici d’hivern ho fan amb la…
El ministre espanyol de la Presidència, Justícia i Relació amb les Corts, Félix Bolaños, ha enviat recentment una carta a monsenyor Luis Javier Argüello García, arquebisbe de Valladolid i president de la “Conferencia Episcopal Española”. A la carta, el ministre es queixa que el monsenyor, màxim representant de l’Església Catòlica a l’Estat espanyol, fa política.…
Si el kit d’emergències que promou el govern de la Generalitat, entre d’altres, no és la premonició d’una guerra, s’hi assembla bastant. Fa cangueli pensar-hi, que avui dia les guerres ja no són de trinxera. Casa teva és primera línia de front, ves per on! Volem ser invulnerables, estar assegurats, cuirassats, contra tota adversitat. I…
L’oficialitat del català a Europa va per a llarg, si som optimistes. No cal dir què en pensen els pessimistes. El ministre d’afers exteriors espanyol, José Manuel Albares, diu que sí que sí, que tot arribarà, que hi podem pujar de peus. Els alemanys, que es veu que són del morro fort, diuen que NEIN.…
L’estiu passat vam retrobar-nos amb una amiga que feia temps que no vèiem. Ella és molt més jove que nosaltres i els darrers anys la seva vida ha fet un tomb molt notable. Ara és una mare feliç de tres criatures precioses. Quan ens vam acomiadar em va venir al cap la idea que aquells…
No hi ha pitjor sord que qui no hi vol sentir, proclama la dita. És obvi que es tracta d’una dita, d’una antigalla, perquè la modernor ha fet de “sentir” un verb en perill d’extinció, com la nostrada sargantana pallaresa, posem per cas. El fumut és que a més de la pallaresa hi ha més…
Si no pots vèncer el teu enemic, uneix-t’hi. Aquesta vella dita d’origen incert és el que ha determinat, potser mig inconscientment, que els darrers anys s’hagi posat en circulació el terme Castaween per referir-se a les celebracions al voltant de la festa de Tots Sants. La importació i implementació reeixida dels elements propis del Halloween…
Aprendre de lletra 