DIR-HI LA MEVA
Aquest racó recull el meu parer sobre qüestions generalment d’actualitat. No descarto, però, la possibilitat de parlar de qualsevol pensament que em volti pel cap en un moment determinat, tingui a veure o no amb un fet actual.
Tinc la convicció que escriure és pensar. Escriure t’obliga a ordenar les idees per poder exposar-les de la manera més comunicativa possible. Aquesta és la gràcia del blog com a instrument de comunicació que et permet llançar l’ham de l’escriptura a l’espai infinit del cosmos virtual per veure si algun lector s’hi enganxa. No sé qui hi ha a l’altra punta del fil, ni tan sols sé si hi ha algú, d’antuvi. Però escric -escrivim- igualment com si el missatge anés a parar amb certesa a la pantalla d’un receptor. Escric com si m’escoltessin, encara que no m’escolti ningú.
Jo sí que escolto amb interès a diari els que debaten a la ràdio i a la televisió. M’agrada sentir-los confrontar opinions, fer l’esforç d’explicar-se i mirar de ser convincents. I després participo en aquest debat silenciós, anònim, entre els que fem diàriament d’audiència dels grans mitjans de comunicació. Faig un cop d’ull, a voltes, per les xarxes socials i confirmo sovint que em desagrada el to que s’hi empra, la manca de respecte, l’insult com a únic argument.
I ara em proposo aprofitar aquest blog per trencar el silenci de l’oient i dir-hi la meva. El meu ham es capbussarà al costat d’altres milers de milers de veus. Per això són els blogs, oi? Perquè cadascú hi digui la seva.
Som-hi, doncs!
Riquesa o essència
L’oficialitat del català a Europa va per a llarg, si som optimistes. No cal dir què en pensen els pessimistes. El ministre d’afers exteriors espanyol, José Manuel Albares, diu que sí que sí, que tot arribarà, que hi podem pujar de peus. Els alemanys, que es veu que són del morro fort, diuen que NEIN.…
El monstre Franconstein
L’estiu passat vam retrobar-nos amb una amiga que feia temps que no vèiem. Ella és molt més jove que nosaltres i els darrers anys la seva vida ha fet un tomb molt notable. Ara és una mare feliç de tres criatures precioses. Quan ens vam acomiadar em va venir al cap la idea que aquells…
Sentir i escoltar
No hi ha pitjor sord que qui no hi vol sentir, proclama la dita. És obvi que es tracta d’una dita, d’una antigalla, perquè la modernor ha fet de “sentir” un verb en perill d’extinció, com la nostrada sargantana pallaresa, posem per cas. El fumut és que a més de la pallaresa hi ha més…
Castanyada, malgrat tot
Si no pots vèncer el teu enemic, uneix-t’hi. Aquesta vella dita d’origen incert és el que ha determinat, potser mig inconscientment, que els darrers anys s’hagi posat en circulació el terme Castaween per referir-se a les celebracions al voltant de la festa de Tots Sants. La importació i implementació reeixida dels elements propis del Halloween…
Gairebé res a celebrar
Els catalans tenim procedències culturals i geogràfiques ben diverses, cosa que es fa palès en molts dels nostres cognoms. Entre la població catalana actual trobem cognoms com, per exemple, O’Callaghan, Ramírez, Ndongo, Lorenzo, Lucchetti, Duodu, Nasraoui, Ochiai…, que clarament tenen un origen en terres no catalanes. És la realitat d’un món global que, especialment a…
Reiniciar
El setembre, que ara acabem de deixar enrere, és el mes del reiniciar. Tanquem una temporada i en comencem una altra. I això ens passa a molta gent i no només als que treballen –o han treballat– en l’àmbit educatiu i tenen un règim de vida estructurat per cursos escolars. Es podria dir que vaig…
Emprenyar-se
Hi ha aprenentatges que no s’adquireixen a l’escola sinó en l’àmbit de l’educació informal, és dir, en els espais naturals de vida. Així és com adquirim, per exemple, la competència lingüística natural pel simple fet de pertànyer a una comunitat determinada de parlants i relacionar-nos amb els qui en són també membres. Els catalanoparlants nascuts…
Singularitats
Avui, el govern de la Generalitat ha fet marxa enrere en la seva intenció de convertir la Literatura Catalana i la Literatura Castellana en matèries optatives i no de modalitat a 2n de batxillerat, per als alumnes d’humanitats i ciències socials. El canvi que només vint-i-quatre abans es proposava i ha quedat anul·lat, responia a…
Més enllà de…
“Més enllà de” és la locució de moda, la que podeu sentir més freqüentment als mitjans de comunicació. Connecteu una ràdio o un canal de TV i no trigareu gaires minuts —potser només uns segons— a sentir que algú dels que hi intervenen deixa anar un “més enllà de” enmig de qualsevol parlament. Es tracta…
Segueix el meu blog
Recibe nuevo contenido directamente en tu bandeja de entrada.
Aprendre de lletra 