Aprendre de lletra

L’os es va plantar davant dels meus nassos. Bavejava de ràbia, l’animal. Els seus
ulls vidriosos disparaven guspires que se’m clavaven al cor com dards roents. I el
meu cor es va desbocar. Ja em veia víctima innocent d’unes urpes llardoses i
esmolades. Endevinava una plantofada salvatge que em deixaria estabornit de cop,
i després… ves a saber! Mira que és bèstia, el López Cullell! No sé a quin company
de classe se li havia ocorregut batejar-lo amb el sobrenom de “l’os”, però el cert és
que el motiu li esqueia d’allò més bé.

Xavier Blanch

40 anys d’històries, 40è aniversari de La Galera – 2003